Lídia, una estudiant interna a Alier que ha passat a formar part del personal oficial, contribueix al talent d'Alier. Alier és una empresa Bcorp que fabrica paper 100% reciclat per a cartó guixat, bosses de la compra, sacs de construcció i sacs per a aliments, entre altres materials.

D’estudiant en pràctiques a membre de l’equip d’R+D+i: Descobreix la història de la Lidia a Alier.

Author/Alier — 16 juliol 2024 les persones primer

A Alier, trobem històries inspiradores entre els nostres empleats, des de veterans que han dedicat mitja vida a la nostra companyia fins a joves en pràctiques que ara són membres oficials del nostre equip. A través d’aquests col·laboradors, hem crescut i après junts. Lidia Aisa Puiggardeu és un brillant exemple d’aquest creixement. Està profundament agraïda per haver format part d’Alier i desitja compartir el seu testimoni amb el nostre equip. Li desitgem tot l’èxit en la seva carrera professional.

  • Hola, Lidia, gràcies per compartir la teva història de creixement a Alier. Podries explicar-nos qui és la Lidia i a què et dediques?

Hola! Sóc la Lidia Aisa, enginyera industrial amb un màster en Tecnologia Paperera i Gràfica, i he format part de l’equip d’R+D+i d’Alier. Em caracteritzo per ser una persona curiosa, centrada en els detalls i tenaç, qualitats que han estat fonamentals en la meva trajectòria fins avui.

  • Com vas conèixer a Alier i què et va motivar a oferir-nos el teu talent?

Vaig conèixer Alier gràcies a les beques ASPAPEL Quan vaig decidir estudiar el Màster de Tecnologia Paperera i Gràfica a l’ESEIAAT – UPC Escola Superior d’Enginyeries Industrial, vaig saber que podria optar a una beca subvencionada per empreses del sector paperer. Alier destacava per les seves oportunitats per a estudiants i vaig decidir investigar-ne més. El que realment em va convèncer va ser el compromís amb la sostenibilitat mediambiental en produir paper 100% reciclat i reciclable.

  • Com va ser el teu desenvolupament a Alier: En quina posició vas començar i com ha estat la teva evolució des de llavors? 

Vaig començar a l’empresa com a estudiant en pràctiques del Departament de Qualitat. Allí vaig haver d’adaptar els meus coneixements teòrics a la realitat industrial i aprofundir en les aplicacions pràctiques, on no tot és tan perfecte o precís com als llibres. Quan vaig acabar les meves pràctiques i el TFM, vaig passar al Departament d’I+D+i. Aquí vaig poder aplicar molt del que s’ha après en qualitat, per tenir una bona base i poder fer un pas més enllà dels projectes. De mica en mica vaig anar evolucionant com a professional amb l’ajuda de tutors i companys de la feina, i a base d’anar-me’n trobant amb situacions variades.

  • Com t’ha donat suport Alier en la teva trajectòria des que vas començar com a estudiant fins a convertir-te en membre de l’equip d’R+D+i? 

Arriba un punt a la vida de tot estudiant o professional en què no tens clar què fer. Vaig acabar enginyeria i havia de decidir cap on anar. Sempre m’han interessat els materials, la sostenibilitat i he tingut curiositat sobre com es treballa a la indústria. Alier em va donar una oportunitat immillorable: van finançar el meu màster, mentre feia les meves pràctiques remunerades a l’empresa alhora que adquiria experiència industrial i feia un TFM pràctic i aplicable. A més, un cop acabats els meus estudis, l’Alier em va proposar de quedar-me per formar part del Departament d’I+D+i!

  • Quines funcions principals vas exercir al departament d’R+D+i?

La meva funció, juntament amb l’equip d’R+D+i, em va permetre desenvolupar nous productes i investigar possibilitats de millora per obrir mercats i avançar en temes de sostenibilitat. Com vaig esmentar anteriorment, el compromís amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient, essent part dels 4 valors fonamentals d’Alier, són motius inspiradors per sentir-se fascinat per la teva contribució personal a l’equip.

les persones primer 16 juliol 2024
16 juliol 2024
  • Com a jove talent, què va ser el que va captar la teva atenció al nostre sector?

La veritat és que és un sector que d’entrada no sembla gaire glamurós, però s’està desenvolupant a marxes forçades. Normalment quan pensem en paper solem pensar en el típic A4 d’impressora i això és un producte que ara pot arribar a semblar fins i tot anacrònic. En canvi, si pensem en la reducció imprescindible del consum de plàstic, el clar substitut en la majoria dels casos és el paper. Intentar substituir tot aquest plàstic per productes d’origen renovable i reciclables és un gran repte i requereix molta investigació.

  • Lidia, explica’ns sobre el premi d’honor que vas rebre al màster. Enhorabona! Quines consideres que són les claus del teu èxit?

Per ser honesta, em vaig sentir sorpresa i, valgui la redundància, va ser un honor per a mi. La veritat és que no tinc una fórmula màgica per a l’èxit, perquè si en tingués, no fracassaria mai i això no és així. Sí que puc dir que quan fas i estudies allò que t’agrada, tot és molt més fàcil. També vull reconèixer la tasca dels professors del grup Celbiotech, ja que com a estudiants podem esforçar-nos més o menys, però els bons professors inspiren a voler millorar i anar més enllà sempre.

  • Lidia, per acabar, què et va motivar a ser enginyera i quins referents vas tenir a la teva infància? Quin missatge donaries a les joves que aspiren a esdevenir enginyeres?

Vaig escollir estudiar enginyeria industrial perquè vaig veure totes les portes que em podia obrir. Sempre he estat una persona inquieta i amb moltes ganes d’aprendre i en el moment d’escollir què estudiar, vaig pensar que l’enginyeria és present en pràcticament tot i que em permetria anar fins on voldria. Sens dubte, tenir referents denginyers i científiques ha estat important per a mi. Dones com la Gemma Roca Pallarès o la Núria Salán, així com les meves professores d’especialitat cientificotècnica del batxillerat (totes dones, per cert) van ajudar a reafirmar la meva convicció que estudiar una carrera tècnica era possible i una bona idea.

És important, perquè som al voltant del 50% de la població i no es veu aquesta proporció d’enginyeres a cap ambient. Com descartarem aquesta quantitat de talent per prejudicis? Les millors solucions surten sempre d’equips plurals i diversos, amb punts de vista i realitats personals diversos. A aquestes joves, els diria que l’enginyeria és el motor del futur i totes hem de tenir l’oportunitat i la responsabilitat d’aportar el que tenim per intentar millorar el món.