El paper i els beneficis com a substitut d’altres materials

El canvi climàtic és el repte mediambiental més gran en l’actualitat i la preocupació social sobre això va en augment cada any. L’Acord de París (2015) recull la màxima ambició possible per reduir els riscos i els impactes del canvi climàtic a tot el món.

Més de 70 països es van unir a aquest pla que té com a objectiu limitar l’escalfament mundial a molt per sota de 2, preferiblement a 1,5 graus centígrads, en comparació dels nivells preindustrials.
Més de 70 països s’han unit per prometre la neutralitat de les emissions de carboni per a l’any 2050.
Descarbonització, la tasca principal per frenar el canvi climàtic
Per assolir aquest objectiu de temperatura a llarg termini, cal reduir de manera rellevant, ràpida i sostenible les emissions de gasos d’efecte hivernacle per, finalment, assolir zero emissions de diòxid de carboni (CO2) el 2050.
Aquest procés de reducció gradual de les emissions, anomenat descarbonització, impacta a múltiples aspectes de la nostra forma de vida.
Per aconseguir la descarbonització, la Unió Europea proposa objectius com la producció d’energia a partir de fonts renovables, potenciar els embornals naturals de carboni o electrificar el sistema de transport.
En aquest sentit, cada país ha marcat els seus propis objectius de descarbonització. I un dels principals ha estat frenar el consum de plàstics, un dels materials més contaminants al món.

Això és perquè moltes empreses tenen la política de plantar diversos arbres per cadascun que es tala. De fet, segons el Banc Mundial, el percentatge d’àrea forestal a Espanya ha augmentat del 31,07% el 2005 al 36,8% el 2015.

A causa de les preocupacions mediambientals sobre el paper, la indústria està prenent mesures per millorar. Per exemple, d’acord amb ASPAPEL, la fusta que s’utilitza a Espanya per produir cel·lulosa procedeix de cultius forestals expressament plantats amb aquesta finalitat.
El reciclatge, un aliat del sector paperer
La popularitat dels productes reciclats no ha deixat d’augmentar en les últimes dècades, potser per això el canvi més gran en el món del paper ha estat el reciclatge.
Més de la meitat del paper que consumim anualment es recicla (3,9 milions de tones de paper).

El paper reciclat no només salva els arbres, sinó que també redueix dràsticament la quantitat de gairebé tota la resta que es consumeix. Segons ASPAPEL, per cada tona (907 kg) de paper que es recicla, se salven 17 vides d’arbres, a més de 380 galons (1.727 litres) de petroli, tres iardes cúbiques (2,29 metres cúbics) d’espai d’abocador, 4.000 quilowatts d’energia i 7.000 galons (31.822 litres) d’aigua.

El paper, principal substitut del plàstic
Desafortunadament, el plàstic és un dels materials que més es fa servir al món, per la qual cosa buscar un substitut és primordial.
Per què el plàstic contribueix al canvi climàtic?
Segons l’ONU, cada any es produeixen al món uns 300 milions de tones de plàstic, i se n’aboquen als oceans 8 milions. Però la major part es queda a terra, i als països amb pitjors sistemes de sanejament i reciclatge, el problema de la pol·lució plàstica cobra una transcendència especial.
Des del moment de la seva fabricació, el plàstic crea una gran petjada de carboni que aporta negativament a l’escalfament global.
Tot i que l’ús dels plàstics (especialment als envasos, bosses i ampolles) està molt arrelat a la societat actual i forma part del nostre dia a dia, sempre estem a temps de canviar d’hàbits.
Alguns països han decidit prendre mesures per retallar el consum de plàstics. Itàlia va ser pionera a eliminar les bosses no biodegradables el 2011, França va prohibir les bosses d’un sol ús el 2016 i Espanya va obligar els comerços a cobrar un import mínim per les bosses de plàstic el 2018.
Sempre que hi hagi alternatives assequibles, es prohibiran al mercat objectes de plàstic d’un sol ús, com ara bastonets de cotó, coberts, plats i palletes.
El paper, una indústria sostenible

Mentre donem l’esquena als plàstics d’un sol ús, el paper és la alternativa principal per ocupar el seu lloc. Fabricat amb les fibres de cel·lulosa que hi ha a la fusta, el paper és un recurs natural renovable i reciclable que es pot gestionar de forma sostenible.

En els darrers anys, nombrosos detallistes han anunciat el canvi a les bosses de paper, i també s’han creat productes com a safates de menjar preparat o ampolles d’aigua fetes amb paper o cartró.
Avui dia, a l’era dels ordinadors, els telèfons intel·ligents i els llibres electrònics, es podria perdonar que es predigués la desaparició d’aquest material antic i meravellós. Però, encara que s’ha produït un petit descens en la demanda de l’anomenat “paper gràfic”, com els diaris i els llibres, la indústria paperera està en auge.
Tot i que sovint se’ns diu que estalviem paper per salvar arbres, hi ha una enorme variabilitat quant a la sostenibilitat del subministrament de fusta. Als països on els boscos no es gestionen de forma sostenible, es poden destruir importants hàbitats. No obstant això, en zones gestionades de manera responsable, lús de més paper pot conduir a més arbres.
Lluny de desaparèixer, el paper entra en una nova edat d’or, mentre el món busca alternatives al plàstic. I encara que encara li queda molt camí per recórrer, el procés de fabricació, el seu ús i posterior reciclatge és cada dia més ecològic. Es pot dir que el paper ha recorregut un llarg camí des de la seva humil invenció.

D’altra banda, els darrers anys l’ecodisseny s’ha convertit en l’eix central en la substitució del plàstic pel paper. Moltes empreses han reinventat el packaging en compromís amb la sostenibilitat i l’economia circular.

Actualment podem veure l’ús de paper reciclat en abundants productes més enllà de l’ús tradicional del paper i el cartró com a bossa o caixa. Un exemple d’això va ser als Jocs Olímpics de Tòquio on els llits dels atletes estaven fets de cartró per després poder ser reciclats. També podem veure infinitat de productes fets amb paper i cartró, des de llums, envasos, ampolles i fins i tot, cases senceres.

En els propers anys s’espera que el paper sigui, no només un substitut del plàstic, sinó altres materials menys descarbonitzats com l’alumini o el ciment. I des d’Alier, és un avenç que ens entusiasma, en què ja participem i al que seguirem atents.